Paco Candel i la bona notícia

Llegeixo l'excel•lent titular que la Vanguardia dedica avui a la mort de l'escriptor d''Els altres catalans': el català que va decidir ser-ho. Quina forma més bonica de referir-se -i d'explicar- Paco Candel. Els pares i mares que decideixen parlar als seus fills en català, malgrat tenir el castellà de llengua familiar i materna, fins i tot personal; les persones que opten per la llengua del país per crear i comunicar inquietuds i reflexions... Ells també són catalans, perquè van decidir ser-ho. I això és el que m'agrada més del meu país. Que hi hagi gent que s'enamori de nosaltres, gent que decideixi ser, amb nosaltres. Cal saber veure-hi més enllà de les estèrils estadístiques, cal saber espigolar entre la cínica política... fins trobar la fulla en blanc que va servir a Candel per escriure la primera pàgina del que va acabar sent un llegat valuós com pocs. Hi ha molts Candels, en realitat, i, en uns dies tan tristos, comforta pensar en tots aquells que, lliurement, generosament, han 'decidit' ser d'on sóc jo. I com això ens fa més plens. I com això ens fa més lliures.