Vull votar el meu alcalde!
Em resisteixo a caure en el parany de la petita política, la política dels passadissos, dels secrets inconfessats, les conspiracions i les reunions a porta tancada. És fàcil, caure-hi, ho reconec. Aquesta política és, avui, la política majoritària. És majoritària als mitjans, és majoritària als plens municipals o al Parlament, en les tertúlies radiofòniques, en els articles d'opinió. Però jo no m'hi vull conformar! M'hi resisteixo. Perquè aquesta política petita i grisa no és majoritària, en realitat. Ho mostra així la creixent abstenció i la forma com una paraula tant acadèmica com 'desafecció' s'ha convertit en un complement imprescindible de qualsevol sobretaula o xerrada de cafè.
Dimecres llegia a El Punt que l'alcaldessa de la meva ciutat, la Maite Arqué, plega. Plega només set mesos després de ser votada en unes eleccions! Dóna el relleu a un altre membre de la seva mateixa llista. El diari és plè d'anàlisi i de reflexió al voltant d'aquest fet. M'he mirat els articles en diagonal. Però és que no m'interessen gaire. Han caigut en el parany de la petita política: que si aquest grup guanya, que si els interessos d'això van per aquí i no per allà, que si l'equilibri de partits i un exasperant etcètera.
I jo avui només tinc ganes de dir que un alcalde ha de ser votat, com a cap de llista, pels ciutadans. Jo avui només tinc ganes de dir que amb la sobirania popular no s'hi juga, i que aquesta mena de decisions -més dinàstiques que democràtiques- només donen arguments als que creuen que votar no serveix de res. Jo avui només tinc ganes de dir que estic cansat de maquiavel i els seus hereus. Jo avui només tinc ganes de dir que aquest fet ens demostra, de nou, que hem de reivindicar la política de les coses grans, les coses que valen la pena, perquè la política petita que tenim la veig lluny, i em cansa tant!
I per aconseguir aquest canvi ens serà més útil la ingenuïtat que el cinisme, la imaginació que l'estratègia, el que és incert, més que no pas el que donem per descomptat.
SIGNA EL MANIFEST 'VOLEM VOTAR EL NOSTRE ALCALDE'
Dimecres llegia a El Punt que l'alcaldessa de la meva ciutat, la Maite Arqué, plega. Plega només set mesos després de ser votada en unes eleccions! Dóna el relleu a un altre membre de la seva mateixa llista. El diari és plè d'anàlisi i de reflexió al voltant d'aquest fet. M'he mirat els articles en diagonal. Però és que no m'interessen gaire. Han caigut en el parany de la petita política: que si aquest grup guanya, que si els interessos d'això van per aquí i no per allà, que si l'equilibri de partits i un exasperant etcètera.
I jo avui només tinc ganes de dir que un alcalde ha de ser votat, com a cap de llista, pels ciutadans. Jo avui només tinc ganes de dir que amb la sobirania popular no s'hi juga, i que aquesta mena de decisions -més dinàstiques que democràtiques- només donen arguments als que creuen que votar no serveix de res. Jo avui només tinc ganes de dir que estic cansat de maquiavel i els seus hereus. Jo avui només tinc ganes de dir que aquest fet ens demostra, de nou, que hem de reivindicar la política de les coses grans, les coses que valen la pena, perquè la política petita que tenim la veig lluny, i em cansa tant!
I per aconseguir aquest canvi ens serà més útil la ingenuïtat que el cinisme, la imaginació que l'estratègia, el que és incert, més que no pas el que donem per descomptat.
SIGNA EL MANIFEST 'VOLEM VOTAR EL NOSTRE ALCALDE'
Etiquetes de comentaris: Badalona
1 Comments:
Tens tota la raó. A Santa Coloma també va passar el mateix, tot i que en aquell cas semblava que tot era degut a una malaltia... Una malaltia que no ha impedit a De Madre fer una segona carrera política, igual d'activa i fins i tot més influent.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home