David i Goliat a la guerra d'Irak

David es va enfrontar a Goliat a la vall d'Elah. Allà, diu la paràbola, la raó va guanyar la força, el petit va guanyar el gran. Aquesta poderosa història serveix al director Paul Haggis per fer, a 'En el valle de Elah', el seu últim film, un corprenedor retrat de la pèrdua. La pèrdua de la vida, la pèrdua de la innocència, la pèrdua de la dignitat. Amb un inoblidable Tommy Lee Jones, --a qui haurien de donar l'Oscar ara mateix-, presenta la seva història dins un context de màxima actualitat: la guerra d'Irak, vista des dels soldats que tornen del front, amb la mirada buida i el cor fet malbé. Qui és l'heròic David, en aquesta guerra? I qui és el Monstre, el temible Goliat? La guerra situa un monstre dins cadascú de nosaltres, vet aquí la resposta. Universal i imortal resposta. David en realitat no va véncer Goliat. L'heroi és un mort en vida.

Molt més reeixida que la seva anterior pel·lícula; la tan comentada Crash, on un amanerat ensucrament final espatllava la pel·lícula. A 'En el valle de Elah', Haggis se situa en l'ombra del gran Clint Eastwood, tot apostant per un auster plantejament. No arriba a la devastadora bellesa d'un 'Mystic River', però segurament això seria demanar-li massa. De moment.