Els judicis de Sherlock Holmes

Sir Arthur Conan Doyle convertit en el defensor públic d'un modest advocat d'orígen parsi, injustament condemnat, en la classista Anglaterra victoriana, per una colla de crims que no ha comès. Aquest és el llaminer argument de l'última novel•la de Julian Barnes, 'Arthur i Georges', publicada per Angle Editorial. Georges Eladji, l'advocat en qüestió, no ha arribat a la notorietat internacional de Dreyfuss, malgrat les semblances entre un i altre cas. Tanmateix, Barnes no vol fer de Zola. El francès va defensar el militar injustament acusat en el seu dia servint-se d'un memorable argumentari de gran calat moral. El brillant escriptor britànic –de la generació dels Amis, McEwan...- opta per un distanciat, bé que sensible, retrat d'una Anglaterra més convulsa del que hom podia imaginar, on brilla el retrat amable, però apassionant, del pare de Sherlock Holmes. Els judicis paral•lels, la parcialitat de la policia i el poder judicial, el paper de la premsa... tot són coses que surten en la novel•la, damunt les quals l'autor passa com de puntetes. La novel•la es llegeix bé com a novel•la històrica, però li falta l'ambició i la complexitat d'altres obres del mateix autor. He enyorat el Barnes juganer i lúcid d'El lloro de Flaubert o Anglaterra Anglaterra.