Cap dia és un dia qualsevol
Cap dia és un dia qualsevol. Avui tampoc. Vilaweb obre portada amb un tema ben triat, que cap altre mitjà ha sabut valorar: El vot en blanc guanya adeptes, diu. La notícia en qüestió estira el fil del que l'expresident de la Generalitat deixa anar en les pàgines de la Vanguardia d'avui, en un tallant i provocador article 'Votar en blanco'. Al web del diari centenari, conviu la destacada crida a l'article de l'exlíder socialista amb un capítol més de la sèrie La Vanguardia busca presidente: un convençut informàtic barceloní espeta: 'si alguns polítics treballessin en una empresa, ja estarien al carrer'.
A la blogosfera, dues notícies més, espigolades avui mateix: en Saül Gordillo cita aquest blocaire. I és que jo ahir feia referència, al meu Twitter, al vídeo que dos reconeguts artistes --will I. am i Jesse Dylan-- han dedicat a Barack Obama per pròpia iniciativa. El vídeo que ha convertit el seu contagiós 'yes we can' en un implacable anunci, que avui córre com la polvora arreu de la xarxa. L'altra notícia espigolada és una proposta sorgida en l'activa xarxa de blocs gironins. José Antonio Donaire, diputat del PSC, aposta pel 'cross blogging'. I què és el cross-blogging? 'L'autor d'un blog --explica Donaire-- cedeix el seu espai per a que un polític de l'altra riba l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita'.
Repassem les pistes? L'expresident de la Generalitat es planteja votar en blanc; un diari de capçalera dóna veu a gent de peu plà i els demana que facin el seu propi programa electoral; una cançó i un vídeo d'urgència es propaguen vertiginosament deixant amb un pam de nas els publicistes polítics de la vella escola; un diputat es proposa escoltar el que diuen a la competència utilitzant les eines de la xarxa. Més que pistes... són notícies soltes, d'importància desigual. Segur. D'acord. Però impossibles de situar tant sols dos anys enrera. Alguna cosa està canviant --i tant!-- i ho fa al marge de l'establishment. I d'això, com diu en Vicent Partal en el seu lúcid Mail obert a Vilaweb, el 10 de març n'haurem de parlar. Serà inexcusable.
A la blogosfera, dues notícies més, espigolades avui mateix: en Saül Gordillo cita aquest blocaire. I és que jo ahir feia referència, al meu Twitter, al vídeo que dos reconeguts artistes --will I. am i Jesse Dylan-- han dedicat a Barack Obama per pròpia iniciativa. El vídeo que ha convertit el seu contagiós 'yes we can' en un implacable anunci, que avui córre com la polvora arreu de la xarxa. L'altra notícia espigolada és una proposta sorgida en l'activa xarxa de blocs gironins. José Antonio Donaire, diputat del PSC, aposta pel 'cross blogging'. I què és el cross-blogging? 'L'autor d'un blog --explica Donaire-- cedeix el seu espai per a que un polític de l'altra riba l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita'.
Repassem les pistes? L'expresident de la Generalitat es planteja votar en blanc; un diari de capçalera dóna veu a gent de peu plà i els demana que facin el seu propi programa electoral; una cançó i un vídeo d'urgència es propaguen vertiginosament deixant amb un pam de nas els publicistes polítics de la vella escola; un diputat es proposa escoltar el que diuen a la competència utilitzant les eines de la xarxa. Més que pistes... són notícies soltes, d'importància desigual. Segur. D'acord. Però impossibles de situar tant sols dos anys enrera. Alguna cosa està canviant --i tant!-- i ho fa al marge de l'establishment. I d'això, com diu en Vicent Partal en el seu lúcid Mail obert a Vilaweb, el 10 de març n'haurem de parlar. Serà inexcusable.
Etiquetes de comentaris: Barack Obama, País, Pasqual Maragall
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home