dijous, de març 27, 2008

El seu cognom és d'aquest tros de planeta

Un home arriba a Nairobi. És alt, prim, i ve de la Ciutat del Vent, Chicago, Illinois i, per bé que el seu vestit és senzill, es fa mirar: és elegant, pulcre i del tot inassequible. Té una mirada àvida per conèixer i l'inspira una flama incerta, que el confon i l'esperona a la vegada: qui sóc, que vull, on vaig? Preguntes que es creuen indistingibles en un foc que el crema per dins. I no de fa poc. És per això que és a l'aeroport de la capital de Kenia, aquest matí. A la sala d'arribades l'espera la seva germana, a qui ha vist només unes poques vegades, però amb qui el lliga una complicitat que el pren amb una naturalitat que no el deixa de sorprendre. Interpreta aquest lligam com un bon averany en la cerca que ha iniciat.

Però resulta que li han perdut les maletes, al nostre home, i es queixa al personal de l'aeroport. Quan li pregunten el nom, no calen gaires explicacions. El seu cognom és d'aquest tros de planeta, on és ben corrent. El que al lloc d'on ve requereix explicacons i justificacions, aquí és rebut amb un somriure tranquil, quasi absent. "Obama", -escriu l'hostessa-- "vostè, així, és dels Obama?", li pregunta encuriosida tot seguit. Com que, malgrat tot, ell resulta que encara no sap d'on és, calla, cortès, amb un gest inescrutable, mentre nota aquell foc a dins, encara.

Aquesta és una versió una mica lliure d'un dels fragments que més m'ha agradat --i emocionat-- de Dreams of my father, el llibre que Barack Obama va escriure l'any 1995 i que he llegit aquestes últimes setmanes, com bé saben amics i coneguts, a qui he anat explicant anècdotes i pensaments continguts en aquest llibre sincer, lúcid i humà. Jo l'he llegit en anglès, perquè, per ara, no n'hi ha versió en castellà o català. Del tot imprescindible.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, de febrer 04, 2008

Cap dia és un dia qualsevol

Cap dia és un dia qualsevol. Avui tampoc. Vilaweb obre portada amb un tema ben triat, que cap altre mitjà ha sabut valorar: El vot en blanc guanya adeptes, diu. La notícia en qüestió estira el fil del que l'expresident de la Generalitat deixa anar en les pàgines de la Vanguardia d'avui, en un tallant i provocador article 'Votar en blanco'. Al web del diari centenari, conviu la destacada crida a l'article de l'exlíder socialista amb un capítol més de la sèrie La Vanguardia busca presidente: un convençut informàtic barceloní espeta: 'si alguns polítics treballessin en una empresa, ja estarien al carrer'.

A la blogosfera, dues notícies més, espigolades avui mateix: en Saül Gordillo cita aquest blocaire. I és que jo ahir feia referència, al meu Twitter, al vídeo que dos reconeguts artistes --will I. am i Jesse Dylan-- han dedicat a Barack Obama per pròpia iniciativa. El vídeo que ha convertit el seu contagiós 'yes we can' en un implacable anunci, que avui córre com la polvora arreu de la xarxa. L'altra notícia espigolada és una proposta sorgida en l'activa xarxa de blocs gironins. José Antonio Donaire, diputat del PSC, aposta pel 'cross blogging'. I què és el cross-blogging? 'L'autor d'un blog --explica Donaire-- cedeix el seu espai per a que un polític de l'altra riba l'usi per a adreçar-se a una audiència inèdita'.

Repassem les pistes? L'expresident de la Generalitat es planteja votar en blanc; un diari de capçalera dóna veu a gent de peu plà i els demana que facin el seu propi programa electoral; una cançó i un vídeo d'urgència es propaguen vertiginosament deixant amb un pam de nas els publicistes polítics de la vella escola; un diputat es proposa escoltar el que diuen a la competència utilitzant les eines de la xarxa. Més que pistes... són notícies soltes, d'importància desigual. Segur. D'acord. Però impossibles de situar tant sols dos anys enrera. Alguna cosa està canviant --i tant!-- i ho fa al marge de l'establishment. I d'això, com diu en Vicent Partal en el seu lúcid Mail obert a Vilaweb, el 10 de març n'haurem de parlar. Serà inexcusable.

Etiquetes de comentaris: , ,