Els Estats Units i l'eterna frontera

Estats Units és encara la gran frontera. La gran fissura en la qual veiem confrontats --com el head or tail de la inquietant moneda de la sort d'Anton Chigurth, encarnat per Javier Bardem-- el bé i el mal; el civisme inflamat i la inflamant violència; l'esperança del cel blau i la insondable misteri del desert a la nit. 'No country for old men', la brillantíssima adaptació que els germans Cohen fan de la novel·la de Cormac Mcarchy, mostra les cartes d'aquesta dialèctica en la polsosa Texas, a un pas de la frontera mexicana.

Llewelyn Moss -encarnat amb encert per Josh Brolin-- es troba amb dos milions de dòlars del narcotràfic i pretén sortir-se amb la seva. Aquesta decisió acaba desfermant una cursa filmada amb el pols vigorós i el sagnant humor marca de la casa. L'incoscient Moss desafia una mort segura, armat amb tota l'avarícia del món, vestit amb la noblesa del gest inútil. A partir de Moss, trobem Ed Tom Bell, un impotent i imponent heroi de cabell blanc --el shèrif brodat per un Tommy Lee Jones, de nou en estat de gràcia-- que conjura els seus dubtes amb una fina ironia i una penetrant mirada, plena d'una perplexa saviesa. I trobem també, finalment, aquest memorable àngel de la mort, sarcàstic i poètic, implacable. Anton Chigurth té la cara terrorífica de Bardem. Bell i Chigurth coincideixen en l'angoixa vital, i potser els couen dins el cor preguntes similars. Però estan separats per aquella frontera. El bé i el mal, el civisme i la violència, l'esperança i... la mort.

Els Cohen ens regalen la millor pel·lícula de l'any. Esteu avisats.