diumenge, de maig 25, 2008

Ens volíen fer creure...

Ens volien fer creure que era transgressor enviar una cançó patètica a un festival patètic? Defensaven que una actuació barata i pobra era una bona manera de desemascarar un festival barat i pobre, també a la vegada. Sostenien, igualment, que un vestuari terrorífic era una forma d'ironia, i que uns moviments vergonyants i que una lletra inexplicable eren la garantia de la mirada més intel·ligent. Però no. No. I no, encara una vegada més. El que és trangressor de veritat és confrontar la qualitat a la farsa, el respecte pel públic i l'ofici --el bon ofici-- al tot s'hi val; l'estil i el saber estar a l'improvisada coreografia del low cost. Aquest és el camí que va de l'humor rude i barat de l'home de la guitarreta petita al bon humor elegant i atlètic de la Casa Azul.

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Anonymous Rubèn said...

Què transgressor el Chikilicuare anunciant el cupón de la Once...

1:29 a. m.  
Blogger Carles Armengol said...

Estic totalment d'acord amb tu, Oriol. Encara que Eurovisió sigui hortera i cutre (per cert, no ho és el 85 o el 90% de la tele d'aquest país anomenat Espanya?) trobo que no deixa de ser una bona plataforma per a alguns cantants. I precisament aquest any que semblava tot molt democràtic -plataforma my Space, vots totalment populars, etc.- l'únic que s'ha aconseguit és bandejar els cantants -tots- a favor d'un humorista mediocre i d'una estranya baralla de cadenes. Un flac favor a la música d'aquest país, ja de per si prou perduda i marejada.

Per cert, La Casa Azul també era el meu favorit. És un pop alegre, inofensiu i una mica filo-gay, però almenys és música, sona bé i és un referent més modern i proper. Amb el Chikilicuatre... vaja, jo no m'identifico gaire (serà per què no tinc tupé).

10:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home