Unes regles del joc

És prop del migdia i en Josep Maria Massot, arquitecte municipal de Badalona, ens espera a la plaça del Gas, davant l'esplèndid institut de la Llauna, la reforma del qual va ser una de les primeres obres d'Enric Miralles. Avui presentem la segona audioguia de la Sargantana -vet aquí una innovadora idea, la que va tenir en Jordi Ballesteros- i han vingut a la convocatòria prop de trenta persones. (Una nota al marge, que convida a l'optimisme: algunes d'aquestes persones són, precisament, del nou barri que avui visitarem). En Massot és un dels personatges clau en el disseny de la ciutat aquests últims 25 anys i sens dubte és una de les veus més reivindicables de l'Ajuntament. També és la veu d'aquesta segona audioguia (es pot descarregar al teu gratuïtament ipod aquí) i ens guiarà, aquest matí, per alguns dels racons més incompresos de la nova façana marítima. I d'això tracta, el passeig d'aquest dissabte, de comprendre. D'entendre el que una part de la ciutat ha interpretat tant com una pèrdua ja irreparable -els pisos de la façana marítima, que sembla que hagin volgut amagar-nos el mar-, com un atac al nostre patrimoni industrial -la nostra vella CACI ofegada per dos blocs de pisos-. En Massot en té ganes, i se'l veu frisós: el millor Massot creix, de fet, davant un auditori reticent. Finalment, penso que ens convenç a mitges. Ell mateix reconeix, a títol personal, que algunes coses no han sortit prou bé. Sigui com sigui, em quedo amb dues idees: la primera, l'equip de govern s'ha explicat malament, molt malament; la segona, un mínim coneixement dels processos legals (la normativa urbanística, en aquest cas) és clau per a la participació. El que ens ha subratllat avui l'arquitecte municipal és que hi ha unes regles del joc, determinades pel pla general metropolità. Finalment, penso que hem preferit invertir les nostres queixes en denunciar el que difícilment es podia canviar (quan el PGM defineix un sòl urbanitzable, aquest s'ha d'executar, o permutar a un altre espai de la ciutat o pagar una milionària indemnització), tot deixant que la concreció de l'espai es fes sense la nostra intervenció. Ep, i les regles del joc es poden i s'han de canviar. Quan cal i quan convé. En tot cas, aquestes regles del joc es defineixen un pla superior al de les corporacions locals.