Passar-se l'estació

La gent que s'adorm al metro es dóna, perquè vol o perquè no pot més. Així es com es deixen endur per un riu confiat, tot un exemple de civilitzada resistència, en aquest món nostre, on tot es calcula i analitza. M'agrada veure les seves cares sense secrets: la boca oberta, els més tranquils; les celles corrugades els que... i tanmateix.

Potser un dia, un d'aquests dormilegues es passa l'estació i, un cop despert, decideix continuar. A veure què passa.