dimarts, d’abril 15, 2008

Això dels no-llocs

Del tren estant, em miro els petits horts improvisats en espais impossibles. La minúscula porció que separa la via del tren i les cases, arribant a l'estació de Granollers-Canovelles acull collites atapeïdes i barroques. M'agraden, aquests horts: fan trontollar amb una fe sincera i despreocupada totes les teories acadèmiques que parlen dels 'no-llocs'. El manual defineix (potser hauríem de dir 'no-defineix'?) els 'no-llocs' com els indrets situats en la informalitat dels espais marginals o oblidats, símbol de l'alienació urbana, del desdibuixament d'un ciutadà desorientat, confós, perdut i no sé quantes coses més. Doncs bé, no sé quin gust deuen tenir aquests tomàquets i aquestes escaroles que veig, fugaçment, des de la finestra. Però els imagino ben tallats en un vol modest, potser una mica esquerdat, regats amb un vinagre penetrant i segurament excessiu. Una deliciosa amanida que provaria; de nou, com si calgués; que la realitat invalida, tossuda, totes les teories. De lluny, ara que el tren accelera la marxa, veig un home gran que salta la barana amb una bossa del corteinglés plena de carxofes. Un home amb aquest somriure murri no pot estar tan desorientat, ni tan confós, ni tan perdut, dic jo.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Blogger Albert Lloreta said...

Ni ell ni els horts ho estan, de desorientats... Potser es veritat que els no-llocs han estat invaits per persones, que hem recuperat aquests espais morts...

Però deixa que passi una mica el temps (el temps temporal i el temps metereològic, sobretot el temps de la pluja àcida)i veuràs lo desorientats que ens quedem tots. Ja no hi haura ni llocs ni no llocs, només no-món.

1:50 a. m.  
Anonymous Anònim said...

No seré tan profunda com l'Albert. Senzillament, et diré que tastis l'amanida. Que el vinagre és àcid, sí, però fa que les coses tinguin més gust. Com l'amor, potser.

Rut.

8:56 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home