La mirada de Maite Arqué

Avui és el dia. Ho adverteix una amiga en un correu electrònic. Aquest dijous, 3 d'abril, és, en efecte 'el dia' que es certifica, legalment, l'adéu de l'alcaldessa Maite Arqué al capdavant de la principal institució de la meva ciutat, Badalona. Previsiblement, aquesta setmana la gent d'El Punt de la comarca van demanar-me una breu valoració del mandat d'Arqué a l'alcaldia, preparaven l'excel·lent desplegament informatiu que ha sortit avui. Vaig destacar com a aspectes positius la "fidelitat i l'estima a la ciutat. L'empatia, les ganes de diàleg. La mirada". I com a aspectes negatius "La falta d'equip, la debilitat política... la prima ambició". Un llistat previsible, res que no hagi dit ja en altres ocasions. Però voldria subratllar aquest 'La mirada' que vaig voler incloure en la valoració i que potser destacava, tan subtil i inconcret, entre els altres qualificatius. Em ve de gust explicar-me. La mirada? Quina és la mirada de Maite Arqué? Doncs bé, és una mirada que parla amb més eloqüència que els seus discursos i que atreu conjugant contradiccions; té, aquesta mirada, un aire d'abnegació pacient, una sornegueria propera, un lleu tel d'humitat, --com deia el Raimon--, que finalment pren la forma d'una innegable humanitat. M'ha agradat, malgrat tot, trobar-la en els ulls de la persona que ha dirigit la meva ciutat tots aquests anys.