divendres, d’abril 04, 2008

Dels arbres als llibres

Em regalen "L'home que plantava arbres", de Jean Giono, traduït per Isabel-Clara Simó, un gest interessat, tot i que, després, i vista la qualitat d'aquesta obra petita, trobo que és necessàriament, justificadament... interessat. En Marcel Riera, un dels editors d'El Cercle de Viena, em mira sorneguer i em diu: és agradable de tocar, oi? I és veritat, en aquest esplèndid llibre, el primer que salta a la vista; i de la vista, a les mans, al tacte; és la cura en l'edició, que compta amb unes il·lustracions precioses de Francesc Viladot, un gramatge luxós i ja quasi desconegut, unes guardes negres, de cordial solemnitat, una portada amb diferents textures... El cercle de Viena busca regalar aquesta mena d'experiències, que comencen fins i tot abans de llegir la primera lletra. Però unes poques hores després ja he devorat el llibre: una història petita que reivindica la saviesa en el compromís silenciós i abnegat d'un vell pastor que cerca la seva salvació, salvant el paisatge. I que planta arbres. Que només (només?) planta arbres. També hi ha alguna cosa d'aquest compromís silenciós i abnegat en allò que inspira -de forma inicialment intangible, finalment ben real- la gent que hi ha darrera d'aquest singular Cercle de Viena, el mateix Marcel, en Jordi Llavina, l'Isabel Monsó, l'Àlex Susanna i l'Enric Viladot.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Jordi said...

Oriol,
potser és un pèl agosarat parlar en representació dels meus companys d'aventura editorial (tot i que, n'estic convençut, deuran subscriure les meves paraules). Bé, doncs, de moment ho faig a títol estrictament personal: El Cercle de Viena és una editorial que, des d'una certa excel·lència, té l'ambició d'arribar al gran públic. Comentaris com el teu, lectures com la que has fet del nostre Giono, ens ajuden a tirar endavant i a revalidar la nostra confiança en el projecte. Per sort el vell Elzéard no hauria subscrit mai de la vida la coneguda màxima titular del Quim Monzó: No plantaré cap arbre. Ah, i una altra cosa: sabem que aquest llibre constituirà un "petit succès". Ho comencem a palpar. Agraït(s),

Jordi Llavina

12:04 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home