divendres, de juny 06, 2008

Relíquies?

Una amiga que m'estima molt però que a vegades m'observa de lluny amb una acidesa descreguda --que em dec ben merèixer-- es referia a mi com a 'relíquia'. Ho feia deixant un escuet comentari en un dels meus darrers posts --en el qual jo explicava, tot orgullós, els discos que compro sense ni tan sols mirar el preu--. Sé que ella no pretenia que em justifiqués, i tampoc és que jo en tingui ganes. Però m'agradaria deixar constància dels nervis passats el dilluns passat per aconseguir una entrada per anar a veure Tom Waits a l'auditori del Fòrum, el 14 de juliol vinent. Les entrades es posaven a la venda exclusivament a través del servei telefònic del Telentrada. Un servei que es va col·lapsar fins ben entrat el migdia del mateix dia, i que va arribar a generar una notícia d'urgència a l'edició digital de l'AVUI. El meu telèfon treia fum: trucava, amb percutiva insitència a l'indiferent 902 10 12 12. Però entremig, correus electrònics, sms i més de mitja dotzena de trucades entre amics: ho has aconseguit? saps d'algun truc? Em consta que un parell de coneguts van decidir curar-se en salut i comprar les entrades per veure el gran geni californià a París i Praga. Jo aconseguia l'entrada per un auditori més proper, el de Barcelona, quan faltaven pocs minuts per les tres de la tarda. Suposo que si, que sóc, que som, relíquies. De les bones. Com aquell piano, que bevia d'amagat, o com el tren dels baixos fons, la polka del vell cementiri o aquells gossos que perden tot el rastre quan volen tornar a casa... després de la pluja.

4 Comments:

Blogger bitxuverinosa said...

el dilluns va ser dur, però segur que valdrà la pena!

et deixo un link del meu blog, dedicat en exclusiva al petit gran tom waits

http://maquinadehuesos.blogspot.com

4:29 p. m.  
Blogger Laura said...

Realment va ser difícil aconseguir contactar amb el Telentrada. Jo ja ho donava per impossible fins que una treballadora fatigada i sorpresa pel volum de feina que se li havia presentat aquell dia, va vendre'ns dues entrades.

http://www.flickr.com/photos/60171220@N00/2554107761/

4:21 p. m.  
Blogger Li said...

;-) I tant que t'estime... mestre!
Pagar per disfrutar en directe d'un artista no és ser una reliquia Oriol, sinó tot el contrari... Reclame l'intercanvi lliure de qualsevol manifestació cultural, i veig tendrament ridícul oposar-s'hi... O no és tendra la demanda de les grans discogràfiques a Manolito P2P? ...
b7

2:08 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Zakaj pa ne:)

10:12 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home