diumenge, de juny 10, 2007

De les 'maquilas' a l'Oprah


Ocean's 13 no és millor ni pitjor que les seves dues predecessores. És, de nou, un virtuós excercici d'estil, potser un pèl més irònic, i no sé si fins i tot polític: vegeu les brillants escenes a les 'maquilas', o el cameo de Oprah Winney i les desinteressades donacions de milionaris sense escrúpols, potser entre el millor de la pel·lícula. Steven Sodhebergh torna a mesclar en la coctelera estil i ofici, foc d'artifici i un prim i incomprensible, per bé que sempre efervescent, guió.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger CARLES ARMENGOL said...

Hola Oriol,

Veig que la gent no s'anima a deixar-te comentaris, però com que jo també tinc un blog sé que sempre s'agraeix saber que et llegeixen. (Bé, si per algun cas preferies tenir els "comments" totalment verges, avisa'm... De totes formes, ja seria tard).

No puc opinar de la saga dels OCEAN, perquè no l'he seguida mai. He tingut curiositat, però com que la primera la van vendre com una desfilada d'"stars" se'm van treure les ganes. Després he anat llegint coses favorables gairebé sempre... i entenc que és un entreteniment gens menyspreable. El que passa és que quan no comences la saga des del principi, mai et venen ganes d'entrar-hi del tot. A més, n'hi ha tantes de sagues començades en el cinema nord-americà actual, que has de triar. És inevitable.

10:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home