Tecno i moral

Sóc dels que quan escolta 'tecno' li agafen ganes de moralitzar; dels que substitueixen l'empatia per la susceptabilitat de l'orgull ferit en clubs de llum tènue i música percutiva; sóc dels que encara recorden quan van aprendre què volia dir la paraula 'chill out'; dels que gasten una samarreta XL, perquè si, perquè van més còmodes i llestos... Sóc un d'aquests i diumenge al vespre, a la Mar Bella, en una mena d'epíleg del Sònar, vaig quedar d'un pam de nas davant dels centenars de persones que s'aplegaven, com els mosquits d'estiu a les llums de la festa major, al voltant de xiringuitos. Bé, jo en dic xiringuitos, però eren clubs de mar, o això posava en els rètols. Vet aquí un món dins un món, al marge de les seccions de cultura dels diaris, al marge de la política de diner públic... una nació de joves que es miren el melic --i quin melic!-- però que es mostra autèntica, potent, sincera i tant concentrada en si mateixa, com aquesta jove que amb una samarreta American Appareal, i uns shorts Miss Sixty, balla al so del dj... amb els auriculars d'un ipod dins les orelles. Quina és la música que balla? la del dj? la del petit aparell que du a la butxaca del darrera? No sé si importa gaire la resposta aquesta pregunta.