De què va tot això de Frankfurt?

Ho explica en un post, que també podria ser un poema, o un epitafi, en Pep Mita. Diria que és l'aproximació més lúcida a la Fira de Literatura de Frankfurt, de les que he llegit fins ara. M'agrada aquesta combinació d'intel·ligència, distància i ironia que en Pep practica de forma angulosa i críptica en el seu bloc...

PS. Per cert, aquelles coses de Badalona... que en Pep i en Miquel són cunyats!