Tornar a casa

Memorias de Queens és una història explicada ja moltes vegades: un jove sensible, però espavilat, que creix en l'entorn hostil d'un barri pobre i degradat (en aquest cas, un Queens a principis dels vuitanta retratat amb un pols excel·lent) que decideix tocar el dos, conscient que és l'única manera de salvar la pell. Memorias de Queens és una història explicada ja moltes vegades: la d'un jove i la seva fugida a l'oest (aquesta Califòrnia apuntada amb quatre traços, en la ciutat de Los Angeles). I una posterior tornada. Tenim dret a abondonar els nostres? La nostra família? Els nostres amics? Fins i tot... la nostra ciutat? Si, sempre hi quan tornem, si, sempre hi quan, donat el cas, sapiguem reconèixer 'els sants' de la nostra vida (per cert, que aquest és el títol de la pel·lícula en versió original: A guide to recognising your saints). Aquest Dito Montiel que protagonitza el film salva la vida no el dia que fuig (per bé que a ell li sembla i a nosaltres també) , sinó el dia que torna, 15 anys després, per saldar, amb una mirada i una abraçada, allò que en Ruben Blades en va dir en la seva cançó... 'las cuentas del alma'. La pel·lícula és autobiogràfica i és el mateix Dito Montiel; el de veritat, el que va fugir, el que va tornar; el que l'escriu i la dirigeix.