El quadern blau

El conseller Tresserras parla, convidat per la Fundació Escacc, sobre el futur de l'espai de comunicació en català, i és l'excusa que el polític/professor fa servir (tots plegats, de fet, fem servir aquesta trampa) per parlar del futur de la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país... La sala és plena de gom a gom i jo m'assec just rera tres patums de pes, que escolten amb atenció el conseller, però que, crec, no es mouen còmodament en una sala plena d'unes complicitats en les quals no acaben de ser inclosos del tot: són en Mikimoto, en Carles Cuní i en Jaume Roures, de Mediapro. Al sortir, comentem que només que el senyor Roures es decidís a fer un pas per la cultura en català, aquesta rebria una bala d'oxigen potent, potser definitiva. El singular directiu no ha parat de prendre notes en un curiós quadern blau. M'agradaria, més que repassar les notes (que també), saber què ha passat pel cap de Roures aquesta tarda, a la Pompeu Fabra, on ha tingut lloc la xerrada. El conseller ha parlat de 'punt de vista', a més de llengua; d'aposta per la qualitat; de la necessitat de superar 'la transició' i la seva germana il·lustrada, la 'cultureta'. Què en deu pensar d'això, en Roures?