Una proposta atípica

Per sort, Bajos las estrellas, de Fèlix Viscarret, no és el que sembla prometre a l'inici del metratge: l'enèssima pel·lícula espanyola on estereotipats personatges pretenen fer gràcia pronunciant un anglès impossible, tot fent gala d'una intel·ligència peluda i greixosa. Venç la temptació, tot i que fa un parell de patinades inexplicables. Sense ser rodona del tot, ben aviat remunta cap a una mena de proposta atípica, gens previsible, més pròpia de Sundance que dels Goya.