La beguda del predicador

Al Gore va fer dissabte, 23 de juny, a unes poques hores de la revetlla de Sant Joan, la seva primera conferència a Catalunya. Vaig tenir la sort de ser-hi. El polític nordamericà, 45 vicepresident dels EUA, és com un d'aquells predicadors astuts que, a finals del XIX, carretejaven la bíblia i la maleta de comptat en comptat, al sud dels EUA, portant el seu missatge de redempció. Gore ha actualitzat aquest missatge (vegeu, la bíblia és ara el canvi climàtic i les seves funestes conseqüències sobre el planeta i la maleta, un potent i flamant ordinador Apple MacBook), però en continua mantenint el cor, la redempció. O millor dit, la possibilitat de la redempció. Perquè aquesta és l'element que manté el suspens, i que, al capdavall, manté viu el missatge. Un missatge que es comunica amb les dosis justes de dramatisme, distància i humor però que en aquest cas, a diferència dels predicadors que van fascinar Mark Twain, aporta informació, molta (i irrefutable) informació. Ens aboquem a la fi del planeta? Caldrà que canviem moltes coses, explica Gore, caldrà que canviem la forma de veure el món. Depèn de tu, depèn de mi. La redempció hom no l'acaba d'assolir del tot, és més aviat un camí. Gore hi transita amb la seva maleta i amb la seva bíblia, i a mig camí, ens serveix una nutritiva beguda per recuperar les forces (i qui sap si per veure les coses més clares) feta amb tres parts iguals d'acció, informació i compromís. Ho va fer així mateix dissabte, al Palau de Congressos de Catalunya.

Per cert, l'exvicepresident dels Estats Units va fer-se traduir al català la presentació que ha fet milers de vegades, i que en bona part és l'esquelet del seu exitós i recomanable film 'Una veritat incòmoda). La sensibilitat del líder mundial contrastava amb la dels organitzadors de la I Trobada d'Amics dels Boscos, un esdeveniment dins el qual figurava la intervenció de Gore, que en tota la senyalètica física i sonora, i en tota la documentació van optar, exclusivament, per l'espanyol.