dissabte, de març 08, 2008

It's only rock'nroll (but I like it)

Un dia et lleves amb l'elegància d'un tema de Burt Bacharach, i el cor et demana substituir el suc de taronja per una copa de xampany, però al vespre l'habitació s'ha enfosquit i una bombeta groga prova, precàriament, de fer la seva feina. T'adones, aleshores, que has acabat en en una cançó de Johnny Cash. Al migdia, al metro, has tingut ganes de saltar i abraçar aquella noia que llegia un llibre en francès perquè et semblava inexcusable no fer-ho mentre Stevie Wonder cridava, boig d'alegria, Uptight, everything's alright. I de camí a la feina, a la cua del cine, o potser mentre esperaves en aquella plaça has volgut canviar el món perquè has entès què volia dir Bob Dylan quan parlava d'aquella pluja forta, que s'ho havia d'endur tot. I finalment, totes les cançons d'amor que has escoltat mai han trobat la seva precisa mutació en la inflamada melodia d'un nou tema, tot just descobert. El sents per primera vegada, al teu ipod... ara, ara mateix, mentre creues la mirada amb una distreta estudiant, que potser no veuràs mai més.

Etiquetes de comentaris: ,