'Lo mejor de mí' té tots els números per passar ràpid per les nostres cartelleres; és aquell tipus de joia fugaç que un pot recuperar, només amb sort, al vídeoclub, o que, un dia, en sent a parlar algú que, és clar, pontifica rera les ulleres de pasta a l'ús. És una pel·lícula modesta, sense actors coneguts en l'àmbit televisió (tot i que brillants, no cal dir-ho!), i que transita un territori íntim, que no facilita grans titulars ni frases publicitàries. Però la directora Roser Aguilar en té prou amb 80 minuts per explicar-nos què és l'amor, avui. Ho fa des d'una refrescant contemporanietat. No és corrent, això: amor ràpid, amor romàntic, compromès i finalment volàtil. I potser per això més pur.
Etiquetes de comentaris: Films 2007
3 Comments:
Fa dies que veig el cartell, i sense saber-ne res tinc ganes de veure-la. Espero poder-la pillar aquest cap de setmana, abans que desaparegui!
durant el vuitanta minuts et sents a prop de la raquel, sí, però també molt a la vora de tots els altres. cadascú t'ensenya parts del mateix, i potser per això és tan rodona. per destacar, la idea del panell on hi va penjant porcions de la vida amb les fotos de la polaroid...
Jo ja et vaig cantar les lloances sobre aquesta pel·lícula... i ara m'adono, amb una certa preocupació, que porto ulleres de pasta. Jajaja.
Bé, no t'ho tindré en compte.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home