dijous, de març 13, 2008

Més que una pel·lícula petita

'Lo mejor de mí' té tots els números per passar ràpid per les nostres cartelleres; és aquell tipus de joia fugaç que un pot recuperar, només amb sort, al vídeoclub, o que, un dia, en sent a parlar algú que, és clar, pontifica rera les ulleres de pasta a l'ús. És una pel·lícula modesta, sense actors coneguts en l'àmbit televisió (tot i que brillants, no cal dir-ho!), i que transita un territori íntim, que no facilita grans titulars ni frases publicitàries. Però la directora Roser Aguilar en té prou amb 80 minuts per explicar-nos què és l'amor, avui. Ho fa des d'una refrescant contemporanietat. No és corrent, això: amor ràpid, amor romàntic, compromès i finalment volàtil. I potser per això més pur.

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Fa dies que veig el cartell, i sense saber-ne res tinc ganes de veure-la. Espero poder-la pillar aquest cap de setmana, abans que desaparegui!

10:36 p. m.  
Anonymous Anònim said...

durant el vuitanta minuts et sents a prop de la raquel, sí, però també molt a la vora de tots els altres. cadascú t'ensenya parts del mateix, i potser per això és tan rodona. per destacar, la idea del panell on hi va penjant porcions de la vida amb les fotos de la polaroid...

10:19 p. m.  
Blogger CARLES ARMENGOL said...

Jo ja et vaig cantar les lloances sobre aquesta pel·lícula... i ara m'adono, amb una certa preocupació, que porto ulleres de pasta. Jajaja.

Bé, no t'ho tindré en compte.

12:56 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home