dissabte, de març 15, 2008

Un país es fa d'aquesta manera

La violència campava com una fura assedegada per Califòrnia, fa una mica més de 100 anys. El que havia de ser l'estat més poderós dels EUA es forjava d'aquesta manera, ambiciós, sanguinari, fascinant. "There wil be blood", l'última del Paul Thomas Anderson, basada en una novel·la d'Upton Sinclair, comença l'any 1898, l'any que Espanya perdia les últimes possessions d'ultramar, i que l'encara nou país nordamericà era tot oportunitat. Quan a Europa l'interrogant -qui som?, on anem? què hem fet?- era la prèvia de dues terribles guerres, els EUA tenia prou feina a inventar-se. D'aquest moment tan especial i interessant va la pel·lícula; per cert, un fresc impressionant, en el qual no només brilla -que també- Daniel Day Lewis. A la sortida, en Carles Armengol hi veia coses de Dreyer, en el film. I si, és veritat que a vegades la pel·lícula té la força i el contrast del bon expressionisme. Però n'hi ha més, en realitat. Gràcies a un ús molt intel·ligent de la música, "There will be blood" també es mostra radicalment contemporania. La conversa postcinema, però, aviat es converteix en una viva discussió sobre els EUA i les seves contradiccions -qui són? on van? que han fet?. I no ho sé, crec que és una mica el que pretenia el director...

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Carles Armengol said...

Bé... alguna cosa de Dreyer, i també de George Stevens, Ford, cinema mut en general, i d'altres. És una barreja d'estils i d'influències, com en quasi totes les pelis del Paul Thomas Anderson. El més interessant, però, és que de la barreja acaba apareixent sempre un estil propi, que en aquesta pel·lícula és gairebé inconfusible.

Realment, una molt bona pel·lícula, amb grans interpretacions, i una posada en escena realista i abstracta a la vegada (la música ajuda molt a crear aquesta abstracció, és clar). Altament recomanable.

11:16 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home